Entorn
LES GUILLERIES
El Massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, formant part, doncs, de totes dues unitats de relleu. Es situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l’entorn de Sant Hilari Sacalm, poble que n’és la capital. Es tracta d’un massís generalment humit i verdós, poblat per alzinars i algunes suredes que l’hi donen un caire mediterrani, i per rouredes i fagedes, boscos que l’ambienten més en els paisatges típics euro-siberians. Tot i això, bona part ha estat substituïda per conreus forestals, principalment castanyedes i plantacions de pins i avets.
Podem trobar-hi Sant Miquel de les Formigues o de Solterra, el qual és el cim més alt amb 1.204 metres, i també els embassaments de Sau i de Susqueda.

Com a subcomarca, les Guilleries està formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Viladrau.


Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Situació i accessos
L’Espai Natural Guilleries-Savassona és un dels 12 espais protegits de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, té una extensió de 8.300 hectàrees i es troba situat a la comarca d’Osona. Contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se a la zona de transició de dues regions: el Sistema Transversal i el Mediterrani.

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona forma part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i està gestionat des de l'any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntaments i la Diputació de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004.


Medi físic
L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona gaudeix d’una situació privilegiada ja que està situada a una zona de contacte entre la regió mediterrània i l’euro-siberiana o centreeuropea. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions diverses d’alzinar, roureda i pineda. A les zones de menys pendent, el bosc s'alterna amb prats i cultius. Singularitzen el paisatge la roca despullada i l'embassament de Sau, amb la seva àrea d’influència.


Flora Es poden diferenciar dues àrees boscoses: els boscos de les Guilleries, densos i humits amb predomini del roure; i els boscos de Savassona, més àrids, amb sotabosc menys poblat i domini de l’alzina i del pi. A zones especialment obagues i humides, s’installa el freixe i el faig. Cal destacar que als fons de les valls, amb torrents i cursos d’aigua permanents, trobem boscos en galeria o boscos de ribera com, per exemple, salzedes, oms i vernedes. L’explotació forestal constitueix un recurs econòmic important a l’àrea.


Fauna
El contacte entre la regió mediterrània a les parts més baixes i la regió euro-siberiana a les cotes més altes confereix un caràcter singular a la fauna d’aquest espai.

Els ocells forestals constitueixen un dels principals patrimonis de la zona amb espècies remarcables com l'esparver i l'àliga marcenca que nia a la zona, procedent de l'Àfrica. Tampoc hi manquen petits mamífers com la rata sellarda o l'esquirol i les espècies més comunes com la guineu, la geneta i el porc senglar.

Hi abunden també espècies com ara el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Els rèptils característics d'aquests ambients boscosos són el llangardaix verd i la serp d'Esculapi. Altres espècies característiques d'aquest bosc són l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris.


Mitjà socioeconòmic
Als municipis de l’Espai Natural, el sector primari ha passat a conviure amb un cert desenvolupament industrial i del sector serveis. Encara que es manté l’activitat agrícola, forestal i ramadera, s’ha produït un abandonament progressiu del sector primari motivat per les dificultats associades a les peculiaritats físiques del territori, la manca de mà d’obra qualificada i la dificultat per incorporar noves tècniques i aconseguir productes més competitius.


Enllaços externs

  • Reservar

  • Fotos i videos

  • Preus

  • Com arribar

  • Horaris

  • Contacte

  • Cabanes als arbres

  • Les cabanes

  • Masía la Vileta

  • Especial romàntics

  • Compromís ecològic

  • Serveis

  • Activitats

  • Entorn

  • Construcció de cabanes

  • Enllaços d'interès

  • Xec Regal