Sécurité

SEGURETAT

Nous prenons soin de notre forêt et de nos hôtes avec:

  • Des paratonnerres installés près des cabanes.
  • Notre propre station météo contrôlée 24h / 24 depuis le mas.
  • Un réseau de bornes incendie à proximité de chaque cabane.
  • Des asperseurs automatiques, ainsi qu’un extincteur à l’intérieur de chaque cabane.
  • Un règlement avec l’engagement de ne fumer ni à l’intérieur ni à l’extérieur du nid dans lequel vous dormirez. Nous avons un espace réservé aux fumeurs près du mas.

ENTORN

Les Guilleries

El Massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, formant part, doncs, de totes dues unitats de relleu. Es situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l’entorn de Sant Hilari Sacalm, poble que n’és la capital. Es tracta d’unmassís generalment humit i verdós, poblat per alzinars i algunes suredes que l’hi donen un cairemediterrani, i per rouredes i fagedes, boscos que l’ambienten més en els paisatges típics euro-siberians. Tot i això, bona part ha estat substituïda per conreus forestals, principalment castanyedesi plantacions de pins i avets.
Podem trobar-hi Sant Miquel de les Formigues o de Solterra, el qual és el cim més alt amb 1.204 metres, i també els embassaments de Sau i de Susqueda.

Com a subcomarca, les Guilleries està formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Viladrau.

ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA

Situació i accessos

L’Espai Natural Guilleries-Savassona és un dels 12 espais protegits de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, té una extensió de 8.300 hectàrees i es troba situat a la comarca d’Osona. Contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se a la zona de transició de dues regions: el Sistema Transversal i el Mediterrani.

L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona forma part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d’Osormort. Pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i està gestionat des de l’any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntaments i la Diputació de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004.

Medi físic

L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona gaudeix d’una situació privilegiada ja que està situada a una zona de contacte entre la regió mediterrània i l’euro-siberiana o centreeuropea. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions diverses d’alzinar, roureda i pineda. A les zones de menys pendent, el bosc s’alterna amb prats i cultius. Singularitzen el paisatge la roca despullada i l’embassament de Sau, amb la seva àrea d’influència.

Flora

Es poden diferenciar dues àrees boscoses: els boscos de les Guilleries, densos i humits amb predomini del roure; i els boscos de Savassona, més àrids, amb sotabosc menys poblat i domini de l’alzina i del pi. A zones especialment obagues i humides, s’instal·la el freixe i el faig. Cal destacar que als fons de les valls, amb torrents i cursos d’aigua permanents, trobem boscos en galeria o boscos de ribera com, per exemple, salzedes, oms i vernedes. L’explotació forestal constitueix un recurs econòmic important a l’àrea

Fauna

El contacte entre la regió mediterrània a les parts més baixes i la regió euro-siberiana a les cotes més altes confereix un caràcter singular a la fauna d’aquest espai.

Els ocells forestals constitueixen un dels principals patrimonis de la zona amb espècies remarcables com l’esparver i l’àliga marcenca que nia a la zona, procedent de l’Àfrica. Tampoc hi manquen petits mamífers com la rata cellarda o l’esquirol i les espècies més comunes com la guineu, la geneta i el porc senglar.

Hi abunden també espècies com ara el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Els rèptils característics d’aquests ambients boscosos són el llangardaix verd i la serp d’Esculapi. Altres espècies característiques d’aquest bosc són l’eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris.

Mitjà socioeconòmic

Als municipis de l’Espai Natural, el sector primari ha passat a conviure amb un cert desenvolupament industrial i del sector serveis. Encara que es manté l’activitat agrícola, forestal i ramadera, s’ha produït un abandonament progressiu del sector primari motivat per les dificultats associades a les peculiaritats físiques del territori, la manca de mà d’obra qualificada i la dificultat per incorporar noves tècniques i aconseguir productes més competitius.

Retour en haut